el bloc de sisè: català

LA LLEGENDA DE SANT JORDI...I DE LA PRINCESA

(Has de trobar tres faltes.)

Vet aquí que una vegada, fa molts i molts añs, hi havia un bonic poble on la gent hi vivia feliç.

MÚSICA POBLE

En aquell poble, hi havia un castell, a l’entrada del qual sempre hi havia dos soldats que vigilaven

-Ei, Mateu: Alguna novetat per ponent

-No, Miquel, tot tranquil. I per llevant com va?

-Una bassa d’oli, em sembla que avui ens tornarem a avorrir.

El poble tenia un castell on hi vivien el rei i la reina.

MÚSICA ENTRADA REI

El rei i la reina tenien una filla.

ENTRA PRINCESA AMB MUSICA SUAU

Era la princesa, però no us penseu que fos una princesa com les altres, que només es cuidaven de pentinar-se tot el dia i posant-se cremes a la cara per estar boniques.

A la princesa li agradava muntar a cavall, i lluitar amb espases...

LA PRINCESA PICA DE MANS I CANVIA LA MUSICA (acdc) Fa OK amb la mà

Allò preocupava als seus pares, que voldrien casar-la amb algun príncep que vingués d'un noble llinatge, i creien que si la seva filla no aprenia a comportar-se com "una bona noia"(el narrador farà el signe de les cometes amb les mans) no ho aconseguirien

Li havien presentat un munt de nobles cavallers, però tots els pretendents eren rebutjats. Ja que només feien que fer el fatxenda presumint de bíceps o de tenir l'armadura més brillant.

Cap d'ells tocava el cor de la princesa, a qui li interessava més el cervell que la força, les bones persones abans que la riquesa i les aparences.

Però un mal dia, aquell problema va deixar de preocupar al rei i a la reina, perquè un drac terrible i ferotge s'havia instal·lat al cim d'una muntanya propera al poble. Aquella bestiassa era enorme, treia foc pels queixals i tenia a tots els veïns ben aterrits.

MÚSICA DRAC (el drac volta per la plaça, els soldats i la gent fuig espaorida)

La pobra gent del poble, per tal que el drac els deixés tranquils, cada dia donaven de menjar a aquell animal ferotge.

Primer li donaren les ovelles.

Quan es van acabar les ovelles, li van donar les gallines, després les vaques...

Fins que un dia ja no tenien res per donar al drac.

Molt preocupats van anar a veure al Rei per buscar una solució.

Després de molt discutir van decidir que donarien un veí del poble al drag, així deixaria tranquil als altres.

Per decidir qui seria entregat al drac, es feia un sorteig

I al malurat que era escollit, el deixaven a la porta de la muralla. A migdia venia el drac i se l’emportava a la muntanya per cruspir-se’l.

EL DRAC S’EMPORTA EL VILATÀ

Fins que un dia que li tocà a la filla del rei, la princesa

El Rei i la reina, primer s’hi oposaren. Però la princesa va dir que ella havia de ser igual que tothom, i que si li havia tocat, no seria just que se n’escapés.

Els soldats doncs, van dur a la princesa fora les muralles, esperant ser cruspida pel drac ferotge.

Però llavors sentí el trot d’un cavall que venia pel camí.

SONEN ELS CASCS DELS CAVALLS QUE S’APROPEN

Quan el va tenir a prop, va veure que el cavall estava muntat per un genet amb armadura blanca i una creu a l’escut

MÚSICA (ENTRA SANT JORDI DONANT UN TOMB A LA PRINCESA DALT DEL CAVALL)

El cavaller va descavalcar i li va dir a la princesa mentre desenfundava l’espasa:

-Noble i bella Damisel·la, no tingueu cap por, he vingut per rescatar-vos i matar al Drac malvat.

Just quan acabava de dir això, se sentiren uns brams esgarrifosos

BRAMS DEL DRAC

El cavaller s’encara amb el drac, però quan el veu tan gros i tan lleig, li comencen a tremolar les cames.

EL DRAC EMPAITA SANT JORDI FINS QUE ES POSA DARRERA LA PRINCESA I LA FA SERVIR D’ESCUT.

Princesa: Ei, però què fas! Vinga, fumem-li una bona pallissa, jo t'ajudo!

-Vols dir? (veu tremolosa) Mira que aquesta bèstia és molt grossa, i sembla enfadada!

-Vinga, som-hi

El Drac ataca el príncep, que perd l'espasa, i quan està a punt de ser menjat pel drac, la princesa l'agafa per la cua.

-Deixa aquest pobre noi, a veure si t'atreveixes amb mi!

EL DRAC COMEÇA DONAR TOMBS INTENTANT MOSSEGAR A LA PRINCESA ARRAPADA A LA CUA. AIXÒ DÓNA TEMPS A SANT JORDI D'AGAFAR L'ESPASA

La princesa, tota decidida, pren l’espasa del cavaller i s’enfronta en una ferotge lluita amb el drac. FINALMENT CLAVA L'ESPASA AL PIT DEL DRAC QUE CAU MORT.

-La sang del drac va xopar el terra, i d'allà en sortí un roser curull de roses vermelles.

-El cavaller va collir una rosa i amb el genoll a terra la va oferir a la princesa:

-Mai no havia vist una princesa tan valenta... (i amb vergonya va afegir) i tan bonica

Pren aquesta rosa com a penyora de la meva admiració, ja que no sóc digne d'aspirar a casar-me amb tu.

La princesa va veure de seguida que aquell noi sí que la valorava, i que el seu sentiment era sincer. I és per això que l'agafà d'una revolada i li feu un petó.

SURT LA GENT DEL POBLE

-Visca Sant Jordi (Visca)

-Visca la Princesa (Visca)

- i aquesta és la veritable història de Sant Jordi, però sobretot de la princesa que, com la majoria de vegades, ens l'han volgut pintar com una noia bonica però molt tonteta i dèbil, quan la característica de tantes i tantes noies, es que són molt valentes i decidides.

I es van casar i van ser feliços per sempre

I conte contat, ja està explicat!

(has trobat les faltes?)

L'ATRIBUT